|
 |
|
Llegeix també.... |
|
|
|
|
|
|
|
|
Tenim un somni |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Les grans coses dels pobles les solen fer les minories
Ernest Renau
El malson:
A l'Estat espanyol no hi cabem tots, és un fet que es repeteix obstinadament tant se val el règim polític, monarquia absoluta, monarquia constitucional, república, democràcia o dictadura. Tot allò que no sigui cultura castellana i submissió política no encaixa, els catalans no encaixem, els bascos no encaixen, i fins hi tot els territoris submisos que han acotat el cap esperant les engrunes de l'amo, no encaixen, sinò que han esdevingut el pati del darrera del gran Madrid, la seva ciudad de vacaciones, el seu cortijo, el seu pazo, dibuixant l'Espanya de primera, i l'Espanya de segona.
* Aquí hi ha un bon resum de l'Espanya a superar, extret d'un blog de La Vanguardia:
Per a nosaltres els catalans, però també per a les persones que creuen en la dignitat, arriba un moment en que intentar encaixar un cop i un altre en el motlle rígid, superb, i fred de l'Estat espanyol, esdevé un esforç estúpid. Comptant l'actual Estatut, en camí de ser retallat a la categoria d'autonomia administrativa, quants cop Catalunya ha intentat encaixar-hi pacíficament des del 1714?, potser 7?. I quin és el resultat actual?: el menyspreu, la xenofòbia declarada i continuada vers la nostra cultura, i l'espoli econòmic.
Per què hem de viure en una Espanya corrupta i d'amiguismes, de líders polítics ineptes i mitjans de comunicació neofalangistes, que no s'està d'assenyalar fins a la xenofòbia que els principals problemes de l'Estat Espanyol són els episodis de corrupció i ineptitud que succeixen a Catalunya, i la nostra obstinació per conservar la pròpia cultura?. En el relat diari canvieu catalans per jueus o negres, i tindreu plena consciència del que estem patint davant la indiferència de la població espanyola, plenament indentificada amb aquest discurs, amb més o menys intensitat, el mateix des dels temps d'en Quevedo.
El Somni:
Molts tenim un somni, tenim el somni d'una Catalunya on si hi càpiga tot-hom, els vells i els nous catalans, on la cultura catalana no temi retalls ni menyspreus, i les altres cultures, de la castellana a la bereber, siguin un plus enriquidor dins una societat integrada i plena, una societat amb futur. Una Catalunya que no tingui les manys lligades per a millorar, a la que ningú li talli les ales en el seu vol vers la prosperitat. Una Catalunya on els polítics no temin Madrid i els seus exèrcits, policies i jutges, sinó que treballin lliurement sobre la base d'una llei electoral nova i representativa per a bastir una democràcia profunda.
Hi ha tantes coses a fer, i junts les podem fer.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El Decàleg |
|
|
|
|
|
| |
Independència no significa necessàriament agressió, també pot significar bon veïnatge, col·laboració, fraternitat, comprensió. Una magnífica amistat no te per que significar un posterior matrimoni ben avingut. Per això cal tindre en compte molts punts de vista a l'hora de reflexionar sobre el futur dels pobles, sobre cultures fortes i cultures assetjades, sobre solidaritat econòmica i abús econòmic. Si creus que aquesta pàgina és interessant, no dubtis de recomanar-la als amics, coneguts i saludats.
|
|
|
|
|
