Què diu el nacionalisme espanyol?
Article on s'esmenta uns fragments de les cròniques de Ferran Soldevila al Journal de Geneve, a primers del segle XX, molt aclaridors respecte a com res no canvia amb el pas dels segles ni amb la democràcia.
...... i en comparació amb el que succeï durant la segona república, els "federalistes espanyols" avui segueixen posant per davant el seu nacionalisme excloent.
Els avis dels actuals nacionalistes espanyols:
Que bons que som els espanyols, quina opressió....
Odi ètnic:
Abans i ara, durant la república i ara, passa el temps i l'Espanya castellana sempre te la mateixa resposta basada en la mentida i l'odi:
Sobre en Carod Rovira quan era Conseller en cap de la Generalitat:
Entretenint la canalla:
Parleu català al vàter:
TVE també la paguem els catalans, però ningú ho diria:
Resposta de la Fundació Bofill al polèmic informe de la Real Academia de la Historia (fet d'esquenes als seus membres catalans).
Resum d'elogis vers el fracassat nou Estatut de Catalunya
No pot falta l'autoritzada veu de l'esglèsia, que de nacionalisme en sap un pou, en aquest cas de l'arzobispat de Madrid vers l'actual Estatut d'autonomia:
El procedirs periodístics de l'odi:
Com deformar una noticia fins a fer-la irreconeixible:
Tres de persecució lingüística
La maldad nacionalista:
Una de xenofòbia acceptada per l'administració:
El "valencianismo bien entendido"
"No mos fareu catalans"
Cròniques des de les trinxeres.
Les diferents mesures i la valentia dels nostres representants.
Els cosmopolites catalans madridcèntrics, oximoron:
I l'esquerra espanyola, tant cosmopolita i solidària amb causes llunyanes?
Els patriotes espanyols davant la part d'Espanya anomenada Catalunya:
Qui te la paella pel manec sempre?
Un de tants exemples de justícia col·lonial:
I a la França republicana de la liberté, egalité, i fraternité (sempre que combreguis amb l'ultranacionalisme francés), com prova?
La Defensora del Pueblo español.
Per finalitzar una opinió presumptament plàcida. Adonem-nos del raonament d'un catedràtric de dret constitucional, Catalunya no pot ser nació, no per que ho sigui o ho deixi de ser, sinó perque, segons ell, es trencaria Espanya. Ética ultranacionalista en estat pur.
.... i es podria continuar amb una infinitat de referències, moltes ja no de periodistes sinó de primeres espases de la política espanyola, però és tracta de veure'ls l'ànima, no de crear rancúnia, que fàcilment pot durnos a comportar-nos igual. De fet en ocasions el catalanisme més abrandat (de tipus personal, sense control de mitjans de comunicació com el nacionalisme espanyol) també fa servir del llenguatge de l'odi com a resposta, la carn és feble. Però cal evitar-ho, per tres raons molt clares:
1 - aquesta agressivitat mentidera i traidora no és la nostra manera de ser.
2 - vulnera qualsevol ètica, apropant-nos als nacionalismes agressius. Es fereix per igual a justos i pecadors, moltíssima gent de la nació castellana que no tenen cap culpa del tarannà de la seva nació.
3 - es dona al nacionalisme espanyol l'excusa per assenyalar-nos amb el dit davant l'aparell de l'Estat Espanyol (jutges, institucions, exercit....), l'excusa per a intervindre a casa d'altri que cerquen els nacionalismes agressius.
