DECALEG DE LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA

La independència de Catalunya.... podríem dir que és restablir una legalitat arrabassada i mantinguda al llarg dels segles per la força o l'amenaça de les armes, forçant una submissió que s'ha permés fins hi tot la ignomínia de modificar els noms i cognoms de les persones, o reescriure la història. Però, deixant el passat a part, abandonant qualsevol rancúnia, la independència és molt més que això, és present i futur:

 

 

 

És esperança d'una convivència veritablement respectuosa amb la resta d'Espanya, curulla de bones persones pertanyents a una altra nació, amb les que és difícil, o fins hi tot impossible, entendre's en aspectes claus de convivència.

 

 

No és un atac a la resta de l'Estat Espanyol, com a molt el mirall on aquest veu la seva pitjor imatge, i un exemple pels altres territoris de la Corona d'Aragó, que pateixen el mateix tracte que Catalunya.

 

És prosperitat i respecte, en cercar la supervivència econòmica, cultural i social dels catalans, aturant-ne el setge, subtil o manifest, amb puny de ferro dins de guant de seda, quan no militar, i de retruc els menyspreus continuats.

 

No representa cap nova frontera dins la Comunitat Europea, mercés al Tractat de Lisboa, sempre que L'Estat Espanyol no ho forci, cosa que no farà, puix representaria aranzels per als productes que ven a Catalunya. Catalunya no es mourà amunt o avall del seu lloc al mapa.

 

És no estar sotmesos a la tutela i els capricis d'un nacionalisme excloent i agressiu, en ocasions xenòfob, que sota el vernís democràtic interioritza els nacionalismes militars franquista i de Primo de Rivera, alhora hereus del totalitarisme borbònic i del feixisme, i que només vol dels catalans els impostos.

 

No canviarà l'accionariat, ni els consells d'administració de cap empresa catalana o espanyola, ni els seus mercats respectius, però el gruix dels impostos, el que paguen les empreses, no alimentaran una bestreta a fons perdut de criteri colonial, sinó veritable solidaritat entre regions seguint criteris europeos.

 

És no ser governat per gent aliena i ancorada a la restauració del segle XIX, que ens considera un folklorisme colonial a assimilar, i que usa els diners dels espanyols per a continuar la directriu nacional franquista de bastir una omnipotent metròpoli castellana com a nucli i punt obligatori de pas i peatge.

 

No resta sinó que suma, suma protecció a la llengua i cultura pròpies, en seriós perill de desaparèixer a mitjà termini, sense restar protecció al castellà i als castellanoparlants, que veuran garantits els seus drets en un marc de convivència semblant a l'actual.
Davant la potència del castellà, amb estats i potents mitjans de comunicació al darrera, i davant un nacionalisme espanyol que mai no deixa de legislar en contra nostra, un estat propi és la única forma per a que els mil·lions de catalans no perdin la seva pròpia i milenaria cultura, un cop esdevinguda un patués sense valor.

 

 

És no haver de donar explicacions a ningú, ni ser empés a la vergonya, quan l'Estat espanyol té a bé fer una inversió a Catalunya amb els nostres propis diners, és disposar de recursos suficients per a bastir una societat moderna, pròspera i igualitària, i és disposar de llibertat per a legislar sobre allò que ens afecta.

 

 

És tindre veu pròpia a la Comunitat europea, o als EEUU si demanesim ser un estat més de la unió, per a influir sobre el nostre destí, en comptes d'arrossegar-nos pidolant a l'estat espanyol que tingui a bé fer un gest amable, i són noves oportunitats per a bastir projectes empresarials i socials sense intermediaris.

 

 

INDEPENDENCIA = PROSPERITAT, CONVIVENCIA i RESPECTE