El Decaleg
Llegeix també....  
  Bases
  Banderes i nacions
  Tenim un somni
  Som una colònia
  L'apartheid economic i cultural: el binomi per a esclafar un poble
  => Assimilació cultural
  => Del silenci a la invisibilitat
  => Països catalans?
  => El misteri de la llengüa vehicular i el fals bilingüísme
  Enllaços diversos
  Comentaris
  English automatic translation
  Traducción automática al castellano
  Traduction automatique au français.
  Traduzione automatica in italiano
  Tradução automática em português
Països catalans?
Països Catalans?



Als Borgia a Italia els anomenaven els catalani, per què?. Al marge de que dins la Corona d'Aragó cadascú es distingia segons el territori, catalans, valencians, etc., des d'aquells temps i encara avui dia a diversos països europeos s'anomena genèricament Catalunya als territoris de parla catalana. Es un fet fàcilment contrastable.

Fa ja prou temps, en Joan Fuster ideà un nou terme que englobés la cultura d'arrel catalana, rebaixant el tint nacionalista d'anomenar Catalunya a tot el territori. Fou el terme Països Catalans. L'aplicació era i és semblant a la del terme hispanoamèrica, per exemple, anomenar uns territoris amb llengua i cultura comunes. Però Països catalans ha esdevingut un terme tant maleït com el malaguanyat Fuster.

La necessitat d'agrupar les veus per fer front al nacionalisme espanyol ha fet i fa que el terme Països Catalans esdevingui en ocasions també una definició territorial, en un intent de salvar els mobles d'allò que un cop fou. Normalment s'ha contemplat com agressiva pels territoris de fora de Catalunya, però cal dir que la distorsió històrica ha arribat a un punt d'histerisme a llocs com València, que expresar una opinió, com ara que compartim la mateixa llengua, sovint es veu com una agressió imperdonable.

És un peix que es mossega la cua, puix la gent de València o Les Illes que demanen ajud a Catalunya per a fer front al nacionalisme espanyol, ho fan amb la base de ser germans de llengua i cultura, però si el catalanisme ajuda, el nacionalisme espanyol disfressat de valencianisme i mallorquinisme (siempre en castellano por supuesto) ho aprofita per invocar un pancatalanisme, un imperialisme català, i en definitiva un rebuig visceral del conjunt de la societat. I quan el seny sembla que comença a imposar-se i hom accepta que parlem variants del mateix idioma, el nacionalisme espanyol aixeca noves banderes per a seguir atiant l'odi, com ara les reclamacions d'aigua, falsament per als agricultors.

Tot plegat és més important del que sembla, puix el nacionalisme espanyol ha aconseguit fragmentar un mercat, el de la cultura catalana-valenciana-mallorquina, de manera que llibres, música, obres de teatre, i productes de consum en general, tenen enormes dificultats per reixir. Les dretes espanyoles, de nucli neofranquista, encantades de la vida, i les esquerres espanyoles (incloent la sucursal catalana), les falses federalistes, fent la puta i la Ramoneta, i qui dia passa legislatura empeny, a veure si el problema es mor per si sol, com invoca l'esquerra més radical, puix per a ella l'existència de llengues afegides al castellà dificulta la comunicació i unitat obrera.


Quin gran mentida que ens ha tocat viure.


En quansevol cas, Catalunya ha de ser prou madura com per prescindir dels altres territoris de l'Antiga Corona d'Aragó, puix, per un costat històricament com actualment han sigut i són entitats autònomes de nosaltres, amb una evolució diferent. Per l'altre costat són llocs on el nacionalisme espanyol ha clavat la mossegada tant fonda que sovint esdevenen els pitjors enemics dels catalans, amb una ràbia folla i cainita. El més assenyat és actuar només amb l'exemple, de manera que veient el que aconseguim, els caiguin les venes dels ulls vers la vergonyosa submissió econòmica i cultural que pateixen.



El Decàleg  
 
Independència no significa necessàriament agressió, també pot significar bon veïnatge, col·laboració, fraternitat, comprensió. Una magnífica amistat no te per que significar un posterior matrimoni ben avingut. Per això cal tindre en compte molts punts de vista a l'hora de reflexionar sobre el futur dels pobles, sobre cultures fortes i cultures assetjades, sobre solidaritat econòmica i abús econòmic. Si creus que aquesta pàgina és interessant, no dubtis de recomanar-la als amics, coneguts i saludats.
 
This website was created for free with Own-Free-Website.com. Would you also like to have your own website?
Sign up for free